dimarts, 19 de desembre del 2017

Exposició tema 15

Què hem fet?

En la classe de hui, un grup de treball ha realitzat l'exposició del tema 15, que s'anomena "El software lliure aplicat a l'Educació". Després hem realitzat el Kahoot corresponent a aquest tema, i també un kahoot que no haviem fet d'una sessió d'exposició de setmanes anteriors. 

Què hem après?

Hem après sobre la definició del software lliure, entés com un programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció. 
Hi han dos tipus de software, un és el lliure com ja he dit, i l'altre és el privatiu. 
En primer lloc, del software lliure diem que:

  • És gratuït
  • Llibertat d'expressió
  • Afavoreix l'ensenyança
  • Els usuaris tenen una sèrie de llibertats
  • Pot ser modificat
I en segon lloc el software privatiu, presenta les següents característiques:
  • Es paga pel dret d'usar
  • Amb moltes limitacions
  • Prohibeix l'ensenyança
  • Moltes prohibicions

En quan al seu origen i evolució, podem dir que sobre l'any 1940 els ordinadors eren grans i pesats, i la relació amb el hadware i el software era molt estreta. Els programes s'escrivien d'una manera molt especialitzada. Abans, el software lliure i els programes s'intercanviaven com les receptes de cuian. Les grans companyies, van fixar una esbossa divisòria entre el software lliure i el privatiu.
Richard Stallman, parla sobre el projecte GNU, en el que la seua finalitat és crear un sistema operatiu lliure.

En quan a la trancendència i impacte en el segle XXI, diem que el software lliure sofreix unes quantes restriccions derivades de llicències d'ús. I hi ha la necessitat de diferenciar entre el software lliure i el propietari.

Destaquem dins d'aquesta movilització, la globalització i les noves tecnologies.

  1. Amb la primera comunitat global que s'anomena: arpanet
  2. Es forma a finals dels anys 60
  3. Es la precursora d'Internet
Hi podem parlar dels sistemes operatius lliures en l'àmbit educatiu. 
Són els tipus de software que permeten a l'usuari;


  • Estudiar la seua estructura i funcionament
  • Executar
  • Fer còpies
  • Millorar i distribuir


  • I els avantatges per a l'educació són:
    • Més senzill
    • Més interactiu
    • Suport tècnic
    • Aplicacions desenvolupades en menor temps
    • Corba d'aprenentatge menor
    • Més segur
    • Adaptació de programes
    • Ús lliure. 
    • Reproduir sense problema
    • Més ràpid
    • No requereix molts recursos hardware.
    Hi ha una sèrie de sistemes operatius lliures en l'àmbit educatiu com:
    • Edubuntu (distribució de GNU/Linux derviada del Ubuntu per a l'educació escolar,  la seua meta fonamental és habilitats per instal·lar i organitzar un laboratori de compute al professor que no tinga molts coneixements informàtics. 
    • Fedora edu spin (l'objectiu principal es facilitar a docents i estudiants eines pera l'educació. Pretén disminuir els obstacles per a contribuir el més possible amb l'educació. Assegura que totes les actualiitzacions estiguen disponibles per a Linux. 
    • Tuquito (bon suport d'impresores, suport d'escàners, suport de webcams, inclou models de intern i genius, detecció automàtica de càmeres digitals, pendrive...
    • Qimo for kids (senzilla, orientada a xiquets de 3 anys, icones grans per accedir a les aplicacions, programes per a aprendre jugant. )
    • Puppy Linux (fàcil d'usar, poca grandària, ràpid i versàtil, optimitzat per a admetre ordinadors antics i nous.)
    • Liberstudent(basat en Edubuntu, inclou més ferramentes que ajuden a estudiar, distribució basada en Debian, orientada a l'estudi de nivells superiors a secundària avançada. 
    Cal parlar sobre la Wikipedia i diem que:
    • Está amb 288 idiomes
    • Més de 35 millions d'articles
    • 1.010.695 de col·laboradors.
    • Més d'un milió d'edicions en els projectes de wikimedia
    • És un dels deu llocs més populars de tot el món
    Font: http://bit.ly/2BzHSWh

    Però l'ús de la wikipedia té conseqüències tant positives com negatives:
    les positives són:
    Assigna editors específics pera evitar que hi apareguen continguts erronis.
    Informació d'última hora.
    L'aspecte col·laboratiu i públic de wikipedia és una sort de garantia per als docents. 

    i les negatives:
    • El contigut pot estar sesgat o desviat
    • El 90% dels editors voluntaris de la wikipedia són homes per el que du a una subjectivitat de la informació.
    • Exposa a l'estudiant a interactuar amb estranys.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada